Aniversari feliç, aniversari feliç… tornem-hi una altra vegada… Si avui fem un any i ja toca explicar-ho que el temps no es para, i tot i que els records donen per viure, seguim endavant amb les peripècies viatgeres, i res millor que fer-ho en un fantàstic lloc. El Puzzling world, on entre jocs de percepció i altres, hem passat el dia gaudint com a criatures de P40. Continua llegint!
Aniversari feliç, aniversari feliç… així comencem el dia, i és que tot just avui fa un any iniciàvem aquesta aventura somiada. Dotze mesos, sense sentir despertadors als quals no vols fer cas, de seguir un camí que sempre et du al mateix lloc i del que no és fàcil escapar. Però també 365 dies de no veure aquelles cares, aquells somriures que il·luminen fins i tot els dies més grisos. Petits fars d’esperança que et rebien amb un cafè de màquina mentre els teus ulls encara no s’havien obert del tot cada matí. Continua llegint!
Voleu dir que heu de marxar ara? És massa tard, i no avançareu gaire camí…
Paraules que sortien de les boques dels nostres amfitrions, i que no trigaven gaire a tòrcer la nostre gens fèrria voluntat de marxar avui. Pensàvem fer un parell de nits aquí a Queenstown en companyia de l’Èlia i el Joan, però de moment ja anem per la quarta. Serà aquesta l’última? Continua llegint!
Un dia ple d’imatges de postal, un comú denominador en qualsevol viatge per aquest país dels mil racons panoràmics. I és que a Queenstown, a més d’estar els voltantpelmon.com, i de que es pot fer qualsevol esport d’aventura, també tens a tocar uns quants poblets d’aquells rodejats de natura on segurament s’inspiren aquells que fan les fotografies de les postals del país, i on també ho va fer el Peter Jackson, ja que també hi pots trobar unes quantes localitzacions de la pel·lícula. Continua llegint!
Aquest post té un inici remot, de més d’un parell d’anys. L’Eva es trobava a Mèxic per motius laborals, i jo quedava com encarregat d’absorbir tota la informació possible del 2n congrés de bloggers de Volta al món. Així que aquell dissabte, amb la meva amiga Patri, viatgera de pro, ens plantàvem a un parell de les cadires del saló escollit, on començàvem a somiar mentre escoltàvem consells viatgers i relats d’aventures. Continua llegint!
Uixxxxx quin fred que fa, vols dir que ens hem de llevar Mario? Aixxx no vull ni treure els braços de dins el sac… A veure si ja és de dia?? Mmmmm em sembla que totes les gotes de l’aire calent condensat d’ahir a la nit, s’han gelat!! Si, si, està ben gelat per dins el vidre!! Continua llegint!
De vegades el camí que agafes, passa a tocar de la ratlla de la inconsciència. Però al final les decisions preses, moltes vegades no les podem definir com a bones o dolentes, fins que els resultats immediats de les mateixes, i les seves possibles seqüeles han deixat pas a una simple anècdota que explicar amb un somriure als llavis… ☺ I esperem això poder-ho fer demà, quan tornem a terra habitada, perquè de moment estem a un lloc preciós, això ho té, anomenat Mavora Lakes, on no hi ha ni mussols passejant, i ara que ja és fosc encara que siguin les sis de la tarda, estem intentant allargar el anar cap a dins del sac, entre sopes calentes i algun te, on l’únic important és la temperatura del mateix, perquè el fred aquest vespre és un enemic temible… ☺ Continua llegint!
Aquí fa molt de fred, potser ha sigut una de les nits més fredes que hem passat, i sortir del sac ha sigut una petita tortura. Decidim esmorzar quan entrem una mica en calor, així que avancem un tros de carretera amb la calefacció de la furgoneta apuntant-nos directament per recuperar temperatura corporal. El cel gris, dels que semblen que prometen pluja. Una pena, perquè aquest és dels llocs que s’han de visitar si vens al país, un d’aquells que anomenen “Must do”, i ens hagués agradat fer-ho amb bon temps. Així ho posava a la oficina d’informació, però en aquest país el temps canvia a cada segon. Continua llegint!
Que bé que senta despertar-se en un camping, posant el calefactor només despertar…Ets pots dutxar, pots escalfar la llet al microones… Tot són comoditats, però… El nostre pressupost no ens permet fer-ho cada dia!! Ara, ja us dic que si poguéssim seria un dels “luxes” que ens donaríem, potser no cada dia, però potser més sovint. Però ara com ara, o ens toca la loteria, o res de res!! Continua llegint!
Un gran dia el d’avui. Seguiu llegint que avui hi ha moltes coses per explicar. Fauna quasi a tocar, cervesa artesana a dojo, llegendes maoris, i vent molt de vent, que al apropar-nos al punt més proper al pol sud, quasi decideix estalviar-nos pagar el trajecte, i ens porta cap allà quasi sense voler-ho. Continua llegint!