Viatge a Ítaca


14 comentaris

Dia 291 i 292: I arribem a Adelaida

26 i 27 de març

Som urbanites, si, ho reconeixem, ens agraden les ciutats. Som urbanites no excloents perquè de fet ens agrada tot el que anem trobant. I sobretot, ja ho hem explicat alguna altre vegada, ens agraden els contrastos, i després de passar uns dies per costa i poblets, ve de gust trepitjar asfalt, tot i que aquí a Austràlia, potser del que menys estem gaudint és de les ciutats. Per què? em pregunteu. Si, ho he sentit… ☺ Doncs perquè és el país on estem sent més curosos amb el pressupost, intentant no gastar els diners en coses que en altres llocs ni ens ho pensàvem, i a les ciutats que hem anat visitant d’aquest gran país, ens ha anat calant una idea, que és que hi ha més coses a fer, que no a veure, i el fer habitualment costa calers. Potser amb un pressupost més relaxat, seríem els reis de les ciutats, amb tot el que ens agrada la bona vida… Continua llegint!


4 comentaris

Dia 290: Gran Cupatge: 50 % de pingüins i 50% de syrah

25 de març

No elevem Mc Laren Vale a la terra promesa només pels seus vins i cellers de disseny modern alhora que acollidor, que també, si no perquè a més, està tocant a Victor Harbour, una badia molt bonica, on pots tenir contacte amb uns dels animalons més bufons que pots trobar, els petits pingüins. Continua llegint!


9 comentaris

Dia 289: Un post de bon vi

24 de març

Si ja hem arribat, feia dies que ens anàvem apropant a allò que buscàvem, i finalment avui trobem les vinyes de Mc Laren Vale. No és la zona vinícola amb més solera d’Austràlia, però és antiga, i no sabem si és que hem tingut sort o tots els cellers són així, però els visitats són petits temples del tast del vi a nivell de presentació i de producte. Així que ara comencem a explicar un dia que ha començat en un petit paradís natural, i ha acabat on Dionís passava els caps de setmana i les festes de guardar. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 288: Narrung, un dels llocs més bonics on hem estat

23 de març

Un dia no massa pensat, sense gaires expectatives. Un dia que ens sorprèn, i ens encanta a mesura que l’avancem. Un dia que te de tot, i que a més gastem pocs diners. Un gran dia podem dir. Un dia que comença… Continua llegint!


2 comentaris

Dia 285: Últim i encantador dia a la Great Ocean Road

20 de març

Avui és un dia de secundaris. Ple d’actors, que lluny dels focus d’atenció del protagonista, llueixen i contribueixen a que millori el conjunt. L’Eva es preguntava, i comentava en veu alta, el per què un llocs es fan famosos, i altres de similars característiques passen més desapercebuts. Qui ho sap… però avui, n’hem tingut algun bon exemple… Continua llegint!


6 comentaris

Dia 284: Qui va dir que les segones part no són bones?

19 de març

Avui podria ser una repetició del dia d’ahir, perquè hi ha caminades, koales, i penya-segats, amb visita preceptiva als 12 apòstols. Però no, avui és un altre dia, diferent a la primera gran experiència que vam viure ahir, potser menys impactant, però alhora vist des d’una perspectiva més reposada… Continua llegint!


2 comentaris

Rincones del mundo: Haciendo parapente en Pokhara con Sunrise Paragliding

Hace cuatro años ya estuve aquí en Nepal, y, haciendo una de las excursiones de Pokhara fuimos al mirador de Sarangkot, un lugar donde se pueden ver en un día sin nubes los Annapurnas (ya os digo que no fue así). Estando allí, el guía nos dijo, que justamente allí, era donde despegaban los que hacían parapente. En ese momento, me entraron unas ganas locas de hacerlo, primero porque siempre me ha gustado todo lo relacionado con volar y ya hacía tiempo que tenía en mente hacerlo y segundo porque con las vistas que estábamos disfrutando sería realmente excepcional poder hacer parapente aquí. Pero en ese momento, por a o por b, no me decidí a hacerlo.

Esta vez, realmente ni me lo había planteado, seguramente porque mi mente pensaba que era demasiado caro (sin saber realmente su precio) y en este viaje no lo podríamos hacer. Pero de repente, Mario, cuando leyó la posibilidad de hacer parapente en Pokhara, me dijo… Y si lo hacemos? Siempre que no sea demasiado caro claro… Continua leyendo!


6 comentaris

Dia 282: Comencem la Great Ocean Road

17 de març

Que fantàstic que és que en alguns llocs d’aquest enorme país, contemplin la possibilitat de poder fer free càmping, i habilitin certs llocs amb les mínimes condicions per poder-lo fer. I a més, trobar que les instal·lacions estan ben cuidades i netes, i això no crec que sigui tot perquè vingui algú a mantenir-les, sinó perquè la gent que hi passa és més curosa que en el nostre país, i deixen les coses igual que les han trobat. I això, fa que de bon matí puguis anar al lavabo on ho trobes força net, i amb paper. Una cosa impensable en el nostre país, on per poder anar al lavabo quan no ets a casa has d’anar a un bar, prendre alguna cosa, i això tampoc et garanteix que et trobaràs tot en condicions. No ha de ser tant difícil tenir això no? O potser hauríem de canviar la mentalitat de tot el país?? Continua llegint!