4 de gener
Ahir al sortir de la presó de Tuol Sleng, teníem el cor i l’estómac tan regirat, que no vam tenir forces per anar als Killing Fields just al sortir, així que la duresa del que va passar en aquest país quan jo ja havia nascut, l’hem hagut de seguir vivint avui. Continua llegint!
Después de 4 meses viajando por el mundo, uno no sabe si entrar en un restaurante español, sobretodo porque piensas que va a ser una turistada con toros y flamencas por todos lados. Continua llegint!
3 de gener
Hi ha dies que pesen. L’ànima surt lleugera, fresca i neta. Purificada per l’aigua de la dutxa matinera. Un cafè que la posa a to, una truita que l’engreixa, i disposada a veure que hi ha allà al darrere, la veritat està allà a fora diria el Mulder. Però si, hi ha dies que pesen, que tot i la llaga d’esperit que s’encalleix a mesura que camines per aquest mon, després d’un dia com aquest, tornes a casa arrossegant els peus, energia sota zero, l’anima pesada, negre, sense llum ni alegria, i t’empeny a comprar alguna cosa per sopar, recloure’t a la habitació i posar el “don’t disturb” a la porta. I aleshores, jeure al llit, pensar, xerrar i meditar intentant asserenar-te, esperant aquella abraçada de la mare, aquella que et feia quan eres una criatura i tenies por. Només una paraula, un gest que l’acompanyava, i tot arreglat. La felicitat del desconeixement del que s’amaga més enllà de la foscor d’aquest món. Ara ja no, toca donar la cara, tot i les conseqüències anímiques, toca veure, conèixer i posar-t’hi al davant, explicar, perquè hi ha coses que no es poden desconèixer… Continua llegint!
2 de Gener
Tot i que s’està d’allò més be al Strawberry Bungalow, la meteorologia segueix sense acompanyar, i tot el que té a veure amb platja perd una part del seu encant, així que no ens fa massa pena haver de deixar el mar, la sorra i la tranquil·litat per anar a buscar el ciment de la capital. Continua llegint!
30 i 31 de desembre, i 1 de gener
Adéu a un altre nit difícil, adéu a la música insuportable fins a altes hores de la matinada, adéu al BCNO( que finalment crec que es tractava d’un llangardaix de la mida de Menorca), adéu a aquest trosset de paradís transformat en illa. Adéu Koh Rong. El ferry de les 10 del matí ens transportarà a terra ferma. La mar segueix encrespada, i el trajecte en aquest vaixell lent, és de més de tres hores, però estirats en una mena de matalassos, gronxant-nos amb el vaivé de les onades, i alguna que altre esquitxada van fent passar el temps. Continua llegint!
29 de desembre
Dies al paradís, nits a l’infern. Així podríem resumir els nostres dies en aquesta petita illa. Tot i haver canviat d’allotjament, de l’habitació compartida, a una privada a la guesthouse del costat, la cosa no varia. Ara potser no ens hem de preocupar que algú en estat etílic i/o de consciència alterada, es posi per equivocació al teu llit mentre dorms, però el soroll, també anomenat música ensordidora fins a les sis del matí, el tenim a la porta de casa. Concretament l’altaveu del bar del costat quasi bé hi toca, a més també s’afegeix el del bar de l’altre costat, i per acabar-ho d’adobar un generador elèctric que posen just al davant quan a mitja nit se’n va la llum. Resum de la nit = fatal + ja no tenim edat per aquestes coses + Perquè collons no vam reservar!!! Continua llegint!
28 de desembre
Avui hem passat el que podríem descriure com la nit del lloro!!! I això? Doncs si us diem que ahir l’allotjament on ens vam quedar no ens feia molt bona espina… Avui realment amb això ens quedaríem molt i molt curts!!! Continua llegint!
Aquí teniu una altra salsa per fer altres plats tailandesos. Continua llegint!
26 i 27 de desembre
Doncs si, mentre a Barcelona la nostra gent està celebrant Sant Esteve i probablement menjant canelons (cosa que em fa moltaaaaa enveja), nosaltres deixem Bangkok per anar cap a Cambotja. Continua llegint!
25 de desembre
Sembla ser que en aquest viatge els números rodons sempre coincideixen amb dates senyalades, els 150 va ser el meu aniversari i ara el 200, el dia de Nadal!! Ahhh a més mai m’havia parat a pensar que entre un i l’altre hi hagués justament 50 dies!! Crec que a partir d’ara em quedarà bastant gravat. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 