Viatge a Ítaca


Dia 181: Viaducte de Gokteik, i el tren que balla

6 de desembre

Potser estem una mica tronats, potser ja adaptats a tot, assilvestrats del tot ens va bé, o acostumats a esperar sense desesperar, o potser simplement que ens agraden les coses curioses i úniques que deparen països com aquest. Sis hores i mitja ahir d’autobús ahir, i avui un retorn combinat en un tren d’aquells d’època pretèrita, més complement per carretera que sumen més de 8 hores. Total, de les últimes 36 hores, n’hem passat més de 14 en trajecte… però ho hem gaudit de valent, i és que de vegades no es tracta del punt d’arribada, si no del camí que fas per aconseguir-ho. Potser una bona metàfora de vida a aplicar, a més coses de les que pensem. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 180: Hsipaw, un poble amb molt encant

5 de desembre

En els viatges a vegades no només es va a veure coses en concret sinó que a vegades el que t’interessa en si és el trajecte en algun medi de transport en concret, de fet nosaltres això ja ho hem fet alguna vegada i sobretot en aquest viatge. L’exemple més clar va ser just al principi al voler fer el transmongolià on el que volíem gaudir era el trajecte en tren. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 178 i 179: Passejant per el pont de U Bein

3 i 4 de desembre

Dia 3, l’aniversari de la Mon, la meva germana, i avui no hi podem estar a prop ☹, ni tampoc comunicar-nos per skype, perquè les wifi que trobem van una mica a pedals. De totes maneres, des de la recepció del ET Hotel, alguns missatges de felicitació, per desitjar-li que en faci molts i molts mes, si que podem enviar. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 175: Shwedagon Paya a Yangon

30 de novembre

En aquest viatge ens estem acostumant a dormir a qualsevol lloc, i aquí el dormir en una zona de pas, no ha afectat gens ni mica a la nostre qualitat del son, també gràcies a que els nostre companys d’allotjament han sigut molt sigil·losos en els seus passos cap al bany, o escales amunt i avall. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 174: Cap a Myanmar s’ha dit

29 de novembre

L’avió surt cap a les 11:30. La furgoneta contractada recull viatgers per portar-los a l’aeroport, cada hora. A les hores parell a un aeroport, i a les imparells a l’altre. A nosaltres ens van be les 6 o les 8, però després de parlar amb el noi de l’agència, ens va recomanar el de les sis perquè és lluny, i podria ser que el trànsit es compliqués amb les protestes dels carrers de Bangkok. Continua llegint!


11 comentaris

Dia 173: Ayuthaya sense final feliç

28 de novembre

No en som massa de coses organitzades, habitualment no en fem. De fet, en fugim en la mesura que podem, perquè ens agrada anar al nostre ritme decidint quan les coses cal fer-les ràpides i quan lentes, en funció de les sensacions percebudes a cada punt concret que anem a visitar. En aquesta ocasió, una mica, o molt, per la por a que si no ho contractàvem, els encants de Kao San ens fessin dormitar pels seus carrers, vam decidir contractar la excursió a aquesta antiga capital plena de temples. De fet, per això ho vam fer, i també perquè afegia la tornada en vaixell fins a Bangkok a un preu assequible, així que ja hi vam veure l’excusa perfecte… ☺ Continua llegint!