29 d’octubre
És estrany que fins a la cinquena vegada que he vingut a l’Índia no hagi vingut a Goa, però potser la manera com et parla la gent d’ella o la idea que te n’has fet no t’hi acabin de decidir. Continua llegint!
29 d’octubre
És estrany que fins a la cinquena vegada que he vingut a l’Índia no hagi vingut a Goa, però potser la manera com et parla la gent d’ella o la idea que te n’has fet no t’hi acabin de decidir. Continua llegint!
28 d’octubre
Avui intentaré fer un post no massa llarg, que el dia no ha donat per massa cosa diferent a altres ja explicats, i així acontentar en part, les veus crítiques cap a la llargària dels nostre escrits diaris… ☺ Continua llegint!
27 d’octubre
Crec que una de les millors definicions de la Índia, ens la van donar a Boudhanath, concretament a “La Casita”. El Dani, ens deia que la Índia era un país on no et pots relaxar en ningun moment, i tot i que hem vist que en alguns llocs es pot fer, quan el teu pressupost és ajustat i has de trepitjar carrer, sortint de la bombolla dels taxis prepagats, i els hotels cars, és una lluita constant. Per això, potser de vegades costa arrencar-se a fer coses, i més quan estàs a l’altre punta de la ciutat, i saps que serà una gimcana només el apropar-te allà on vols. Però aquest a la vegada és un dels encants d’aquest país, perquè quan ja t’hi trobes immers, ho normalitzes entrant i participant del joc. Continua llegint!
26 d’octubre
Ja som a la caòtica ciutat de Mumbai on hi viuen uns 18 millions de persones en una extensió d’uns 444 km2 i per tant hi pots trobar tots els extrems possibles, des de gent molt rica a gent molt pobre i també botigues molt ben posades al costat d’altres que no ho són tant, i on les distàncies es fan enormes i no és massa fàcil moure’s d’una banda a una altra. Continua llegint!
25 d’octubre
El petit paradís que tanca portes per a nosaltres. Els regals que s’acaben i ja no tocaran fins d’aquí un bon temps. Hi hem estat molt be aquí a Nashik, una elecció encertada en tots els aspectes, que ens ha permès gaudir de l’Índia d’una manera diferent, fent un parèntesi de la motxilla, trens i regateig constant, i sentint com el nostre pressupost diari pujava, i amb ell, minvaven en la mateixa proporció les incomoditats del trepitjar terra, gaudint d’unes comoditats que fan que el país no s’assembli en res al que durant aquests tres dies hem vist. D’hotel a hotel, de bombolla a bombolla, amb taxi prepagat, que t’assegura una tranquil·litat de recorregut, i gaudint a mes no poder de l’enoturisme. Un luxe!!!!! Continua llegint!
24 d’octubre
Com que ahir no en vam tenir prou, avui hem seguit fent enoturisme i gaudint del plaer d’estar en un hotel de veritat i poder provar vins que realment ens agraden i valen la pena. Sembla que aquí a la Índia si que en saben fer de vi, i molts hi posen la mateixa passió que la que trobem en la nostra terra. Continua llegint!
23 d’octubre
Ja sabeu del meu interès pel món del vi i sobretot per l’enoturisme, i és per això que en aquest viatge aprofito cada ocasió que en podem fer. De moment, havíem tingut dues experiències no plenament satisfactòries sobretot per la barrera idiomàtica. Ni a Xina ni a Japó vam poder aprendre gaire, ja que tot i trobar un parell de persones que sabien alguna coseta d’anglès no el dominaven, i això va fer que únicament responguessin les preguntes que els hi fèiem i no ens poguessin fer una visita com deu mana. Continua llegint!
21 i 22 d’octubre
Després de la ressaca emocional d’ahir, toca deixar Agra. Un nou dia que comença ja amb 36 anys, i la força, la vitalitat, i les ganes de veure i viure coses no han minvat, si no que creixen i creixen. Un esmorzar ben aviat, per acomiadar la ciutat, i a les vuit ja estem a la estació mirant les pantalles on ha d’aparèixer l’andana cap a on ens hem d’encaminar. Continua llegint!
20 d’octubre
Un dia especial. Si, avui és el meu aniversari. El primer que passo lluny de casa, lluny de família i amics, amb qui compartir-lo és el que sempre m’ha agradat més d’aquest dia. Continua llegint!
19 d’octubre
Només arribar a la guest house, l’Haritz ha marxat a veure el Taj Mahal (que nosaltres ho farem demà, ja que és l’aniversari del Mario i crec que és un bon regal que justament el visiti en aquest dia tan especial) i nosaltres però, no volíem ser menys i hem pujat al terrat del nostre allotjament per poder-lo veure a la llunyania tot i que una mica amagat per un arbre, però ja apareix majestuós i magnífic sobre aquesta ciutat més aviat pobre i bruta, que tot i semblar un poble, té tants habitants com Barcelona. Continua llegint!