12 de juny
Els dies a l’illa sud van arribant al seu final, i per això hem de fer camí cap a on agafarem el ferri per creuar. Continua llegint!
12 de juny
Els dies a l’illa sud van arribant al seu final, i per això hem de fer camí cap a on agafarem el ferri per creuar. Continua llegint!
11 de juny
En aixequem aviat, amb el llac al costat, només acompanyats d’un cotxe on un parell de jovenets hi han fet nit. La curiositat, ahir quan ja anaven a dormir, truquen a la porta (la de la furgui ☺) , i un noi ens comenta que no ha trobat cap lloc on posar el cotxe millor que creuar-lo a la entrada en una superfície que ell diu molt plana, i on podran dormir millor. Ens vam mirar sorpresos, però cap problema, només quan ja estem esmorzats i preparats per sortir els avisem perquè moguin la seva tanca de sortida improvisada i ens deixin sortir… Continua llegint!
9 i 10 de juny
Terra freda, on el mar i el gel s’apropen quasi a tocar. Ja havíem vist el Tasman el glaciar més gran del país. Però no massa lluny d’allà geogràficament, tot i que per la nostre ruta no ho pugui semblar, i ja a tocar del mar de Tasmània, hi ha dos dels glaciars més fàcils d’accedir a peu de tot el món, el Franz Joseph i el Fox. A més de tenir al costat un dels punts més fotografiats de Nova Zelanda al llac Matheson i el seu reflex del Mount Cook. Continua llegint!
8 de juny
Aniversari feliç, aniversari feliç… tornem-hi una altra vegada… Si avui fem un any i ja toca explicar-ho que el temps no es para, i tot i que els records donen per viure, seguim endavant amb les peripècies viatgeres, i res millor que fer-ho en un fantàstic lloc. El Puzzling world, on entre jocs de percepció i altres, hem passat el dia gaudint com a criatures de P40. Continua llegint!
8 de juny
Aniversari feliç, aniversari feliç… així comencem el dia, i és que tot just avui fa un any iniciàvem aquesta aventura somiada. Dotze mesos, sense sentir despertadors als quals no vols fer cas, de seguir un camí que sempre et du al mateix lloc i del que no és fàcil escapar. Però també 365 dies de no veure aquelles cares, aquells somriures que il·luminen fins i tot els dies més grisos. Petits fars d’esperança que et rebien amb un cafè de màquina mentre els teus ulls encara no s’havien obert del tot cada matí. Continua llegint!
7 de juny
Voleu dir que heu de marxar ara? És massa tard, i no avançareu gaire camí…
Paraules que sortien de les boques dels nostres amfitrions, i que no trigaven gaire a tòrcer la nostre gens fèrria voluntat de marxar avui. Pensàvem fer un parell de nits aquí a Queenstown en companyia de l’Èlia i el Joan, però de moment ja anem per la quarta. Serà aquesta l’última? Continua llegint!
6 de juny
Un dia ple d’imatges de postal, un comú denominador en qualsevol viatge per aquest país dels mil racons panoràmics. I és que a Queenstown, a més d’estar els voltantpelmon.com, i de que es pot fer qualsevol esport d’aventura, també tens a tocar uns quants poblets d’aquells rodejats de natura on segurament s’inspiren aquells que fan les fotografies de les postals del país, i on també ho va fer el Peter Jackson, ja que també hi pots trobar unes quantes localitzacions de la pel·lícula. Continua llegint!
5 de juny
Aquest post té un inici remot, de més d’un parell d’anys. L’Eva es trobava a Mèxic per motius laborals, i jo quedava com encarregat d’absorbir tota la informació possible del 2n congrés de bloggers de Volta al món. Així que aquell dissabte, amb la meva amiga Patri, viatgera de pro, ens plantàvem a un parell de les cadires del saló escollit, on començàvem a somiar mentre escoltàvem consells viatgers i relats d’aventures. Continua llegint!
4 de juny
Uixxxxx quin fred que fa, vols dir que ens hem de llevar Mario? Aixxx no vull ni treure els braços de dins el sac… A veure si ja és de dia?? Mmmmm em sembla que totes les gotes de l’aire calent condensat d’ahir a la nit, s’han gelat!! Si, si, està ben gelat per dins el vidre!! Continua llegint!
3 de juny
De vegades el camí que agafes, passa a tocar de la ratlla de la inconsciència. Però al final les decisions preses, moltes vegades no les podem definir com a bones o dolentes, fins que els resultats immediats de les mateixes, i les seves possibles seqüeles han deixat pas a una simple anècdota que explicar amb un somriure als llavis… ☺ I esperem això poder-ho fer demà, quan tornem a terra habitada, perquè de moment estem a un lloc preciós, això ho té, anomenat Mavora Lakes, on no hi ha ni mussols passejant, i ara que ja és fosc encara que siguin les sis de la tarda, estem intentant allargar el anar cap a dins del sac, entre sopes calentes i algun te, on l’únic important és la temperatura del mateix, perquè el fred aquest vespre és un enemic temible… ☺ Continua llegint!