9 de gener
Avui hem deixat la família. Una nit perquè descansin de nosaltres, i anem cap a la Contxintxina, aquest racó de món que hem sentit tantes vegades, i que molts com jo, mai havíem situat geogràficament. Concretament anem cap a Can Tho, una ciutat ubicada al delta del Mekong, on farem nit. Per fer-ho, hem contractat una excursió organitzada, així que bàsicament ens deixarem portar i a gaudir!!! Continua llegint!
8 de gener
Una de les avantatges d’estar a casa del My és que ens dona la possibilitat de fer coses no tant turístiques, o anar a llocs que segurament si estiguéssim fent el país al nostre aire segur que no hi aniríem. Continua llegint!
7 de gener
A casa del My els dies comencen ben aviat. L’hora d’anar a l’escola per les criatures és les set del matí, i per nosaltres és l’hora d’esmorzar. Avui també, convertint-se en fabulós costum, és deliciós, i podem confirmar i reafirmar que la mare del My és la millor cuinera del món, tal com ell ens havia avançat, si més no, la millor del sud est asiàtic… Continua llegint!
6 de gener
Sii avui és reis, i a molts de vosaltres segur que us han portat coses… ara, per nosaltres avui és un dia normal i em sembla que els reis no ens han sabut trobar amb tant canvi d’ubicació. Aquí no saben que és la festivitat de reis, i de fet les festes de Nadal ja estan més que passades, i el cap d’any… Bé, de fet a Vietnam encara no l’han celebrat, ja que l’equivalent al nostre cap d’any és el Tet Festival, i es celebra a finals de gener, i si fos pel My ens quedaríem a passar-lo amb ells 😉 Continua llegint!
5 de gener
Phom Phen és una ciutat que ens ha agradat, l’esperàvem desordenada i caòtica, però ens ha sorprès. Vam decidir quedar-nos-hi un dia més, però no li haguéssim fet un lleig a passar algun altre dia passejant pels seus carrers. Però no podem, que en aquesta recta final del que podríem anomenar primera etapa del viatge, anem curts de temps, i toca anar cap a Vietnam, que allà ens hi esperen. Continua llegint!
Después de 4 meses viajando por el mundo, uno no sabe si entrar en un restaurante español, sobretodo porque piensas que va a ser una turistada con toros y flamencas por todos lados. Continua llegint!
3 de gener
Hi ha dies que pesen. L’ànima surt lleugera, fresca i neta. Purificada per l’aigua de la dutxa matinera. Un cafè que la posa a to, una truita que l’engreixa, i disposada a veure que hi ha allà al darrere, la veritat està allà a fora diria el Mulder. Però si, hi ha dies que pesen, que tot i la llaga d’esperit que s’encalleix a mesura que camines per aquest mon, després d’un dia com aquest, tornes a casa arrossegant els peus, energia sota zero, l’anima pesada, negre, sense llum ni alegria, i t’empeny a comprar alguna cosa per sopar, recloure’t a la habitació i posar el “don’t disturb” a la porta. I aleshores, jeure al llit, pensar, xerrar i meditar intentant asserenar-te, esperant aquella abraçada de la mare, aquella que et feia quan eres una criatura i tenies por. Només una paraula, un gest que l’acompanyava, i tot arreglat. La felicitat del desconeixement del que s’amaga més enllà de la foscor d’aquest món. Ara ja no, toca donar la cara, tot i les conseqüències anímiques, toca veure, conèixer i posar-t’hi al davant, explicar, perquè hi ha coses que no es poden desconèixer… Continua llegint!
2 de Gener
Tot i que s’està d’allò més be al Strawberry Bungalow, la meteorologia segueix sense acompanyar, i tot el que té a veure amb platja perd una part del seu encant, així que no ens fa massa pena haver de deixar el mar, la sorra i la tranquil·litat per anar a buscar el ciment de la capital. Continua llegint!
30 i 31 de desembre, i 1 de gener
Adéu a un altre nit difícil, adéu a la música insuportable fins a altes hores de la matinada, adéu al BCNO( que finalment crec que es tractava d’un llangardaix de la mida de Menorca), adéu a aquest trosset de paradís transformat en illa. Adéu Koh Rong. El ferry de les 10 del matí ens transportarà a terra ferma. La mar segueix encrespada, i el trajecte en aquest vaixell lent, és de més de tres hores, però estirats en una mena de matalassos, gronxant-nos amb el vaivé de les onades, i alguna que altre esquitxada van fent passar el temps. Continua llegint!
29 de desembre
Dies al paradís, nits a l’infern. Així podríem resumir els nostres dies en aquesta petita illa. Tot i haver canviat d’allotjament, de l’habitació compartida, a una privada a la guesthouse del costat, la cosa no varia. Ara potser no ens hem de preocupar que algú en estat etílic i/o de consciència alterada, es posi per equivocació al teu llit mentre dorms, però el soroll, també anomenat música ensordidora fins a les sis del matí, el tenim a la porta de casa. Concretament l’altaveu del bar del costat quasi bé hi toca, a més també s’afegeix el del bar de l’altre costat, i per acabar-ho d’adobar un generador elèctric que posen just al davant quan a mitja nit se’n va la llum. Resum de la nit = fatal + ja no tenim edat per aquestes coses + Perquè collons no vam reservar!!! Continua llegint!
Viatge a Ítaca 