Viatge a Ítaca


2 comentaris

Dia 245 i 246: El Palau del Sultà i fent poca cosa més a Yogyakarta

8 i 9 de febrer

El temps no millora, ens sentim una mica decebuts perquè tot i que sabíem que era temporada de pluges, no imaginaven que les hores passessin amb el cel tapat, i tempestes que descarreguen sense pietat, desanimant a fer qualsevol intent de turisme. Esperem que millori en aquestes dues setmanetes que tenim per aquí, però entre que el hotel on hem passat les dues primeres nits, és un autèntic luxe, i aquest temps, els nostres ànims ens demanen recolliment, i no tenim massa ganes de fer res. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 243 i 244: Comença l’última etapa asiàtica

6 i 7 de febrer

Tot i que estem molt bé a Kuala Lumpur, i ens hi quedaríem més dies gaudint de les comoditats que ens ofereix la ciutat i la guest house, l’hem de deixar enrere per anar a un país que encara no hem trepitjat mai, i que conformarà la nostra última etapa al continent asiàtic. Des d’on farem el gran pas a Oceanía, un continent al que fa molt temps que li tinc moltes ganes i que sempre he considerat bastant inabastable. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 240,241 i 242: Kuala Lumpur, com a casa

3, 4 i 5 de febrer

Si hi ha algun lloc en aquest llarg viatge, on ens sentim a gust, i que recordarem com un petit parèntesi d’occidentalitat a bon preu, on trobar-nos com a casa i poder satisfer aquells petits desitjos i capritxos que tant ens agraden, sense mirar-nos, ni parlar-nos, plegats a una sola veu, cridarem segur, Kuala Lumpur!!! Continua llegint!


6 comentaris

Dia 238: Explorant Koh Tao, de Nangyuan Terrace a Shark Bay

1 de febrer

Avui és l’últim dia que estem a aquesta petita illa, així que hem decidit seguir descobrint els seus racons abans de marxar. Més val tard que mai, així que després de fer el checkout a les 10 del matí, esmorzar i deixar les motxilles al costat del bar, hem anat a buscar la moto que vam llogar ahir, i a començar el nostre periple per carreteres de pujada i baixada, on l’esport principal és esquivar sots. Avui fa calor de veritat, el sol ajuda a aconseguir-la. La primera parada és a Nangyuan Terrace la part de Koh Tao més propera a les illes del mateix nom, també anomenades bessones, que té al costat. Quan sortim de la carretera “principal”, i amb aquesta moto amb la que no vaig massa segur, les baixades són de vertigen, els frens són els meus millors amics i no deixo de pitjar-los durant tot el trajecte. Continua llegint!


Deixa un comentari

Rincones del mundo: Puesta de sol en el puente de U Bein en Amarapura (Myanmar)

Aunque ya supongo que cualquiera que venga a Myanmar, y concretamente a Mandalay, tiene pensado visitar este puente de teca. Estas cuatro líneas, tendrían que servir para convencer a algún indeciso, si lo hay, o si tiene dudas sobre a que hora irá. Os describiré lo que vivimos, para sacar cualquier pequeña duda de vuestra cabeza, e intentar demostrar que realmente vale la pena. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 237: última immersió a Koh Tao

31 de gener

Els nostres dies a Koh Tao estan arribant a la seva fi, tot i que ens hi quedaríem molts dies més i potser ens trauríem l’Advanced, o faríem alguna immersió nocturna. Però, el nostre viatge ha de continuar i toca anar cap a Kuala Lumpur per prosseguir la nostra aventura. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 235 i 236: A gaudir del busseig!!!

29 i 30 de gener

Dos dies més en aquesta illeta, antic presidi polític de principis de segle amb forma de tortuga, i tot va d’allò mes bé, a no ser per unes agulletes que em tenen segrestat, sense haver demanat cap rescat per alliberar-me. El cos em fa mal, però tinc el coll i la seva musculatura, que no acostumo a treballar, a punt de demanar la baixa definitiva. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 233 i 234: Una mica de Muay thai a Koh tao

27 i 28 de gener

Portàvem uns dies de curs, d’aquells que saps el que has de fer, quan i com. Avui ja no, tot el dia per nosaltres, per llevar-nos una mica més tard del que veníem fent i mandrejar d’aquí cap allà sense rumb fix. No baixem massa tard, i tot just quan posem els peus sobre la sorra del restaurant, sentim que estem sols, que la colla amb la que havíem fet molt pinya aquest dies, ja no hi són. Una sensació estranya, en la qual es barreja la desprotecció i la nostàlgia de que avui no hi hauran bromes i xerrades amb aquells qui portes dies fent-les. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 232: Ja tenim el Open Water!!

26 de gener

Avui ha sigut l’últim dia del curs, on hem passat de no saber res de res, i de fins i tot de passar angoixa, a sentir-nos amb una pau indescriptible mentre anem bussejant per sota l’aigua, observant la vida que s’hi dona sota el gran blau. Continua llegint!