19 de novembre
No sentir soroll, només el despertador que vibra i sona a la vegada. Obres els ulls i te n’adones que ets a una habitació àmplia, molt àmplia. No hi estàs acostumat, i no saps molt bé perquè, però t’hi sents a gust. Devem ser el príncep i la princesa de la motxilla, perquè aquests petits palaus ens reconforten sobre manera. Continua llegint!
18 de novembre
Aquests dies que teníem entre l’arribada de Kochi a Kuala Lumpur a el dia que marxem de Bangkok per anar a Myanmar, els anem distribuint cada dia d’una forma diferent en funció del que ens ve de gust en cada moment, i abans d’ahir, vam decidir quedar-nos un parell de dies més a Kuala Lumpur, però donar-nos un petit luxe sense pagar. Continua llegint!
17 de novembre
Avui el dia s’ha separat en dues parts ben diferenciades. Una Indoor i l’altre Outdoor. I que vol dir això? Doncs, que la primera part del dia ens l’hem passat al hostel sense sortir, i la segona hem anat a passejar alguna part de la ciutat, que el títol del post ja dona a intuir. Continua llegint!
16 de novembre
Quan una ha viscut 40 anys en una ciutat com Barcelona on el consumisme està tan present, sobretot els darrers anys, realment no saps que el trobes a faltar fins que arribes a un lloc com aquest, Kuala Lumpur, on a cada cantonada gairebé hi trobes un centre comercial i a més pots trobar tot tipus de restaurants occidentals. Al arribar aquí, veure centenars de Starbucks Cafes, restaurants japonesos, americans, italians… Doncs t’entra una necessitat de provar-ho tot… De fet el que vols fer és les coses que faries a casa teva, molt més que no anar a veure atraccions turístiques. Continua llegint!
15 de novembre
Aquesta nit no hem dormit gens. Deu ser perquè portem un parell de dies fent horaris de són discontinus, perquè la diferència horària entre India i Malàsia no és massa important. Continua llegint!
14 de novembre
Tres hores i mitja avancem el rellotge només aterrar a Kuala Lumpur per la diferència horària amb la Índia. Ara ja en tenim set de diferència amb terres catalanes. Continua llegint!
13 de novembre
Les monges que ens acompanyaven la primera part del viatge en tren, no hi eren quan hem despertat. A l’Eva li va costar més dormir perquè un mal de cap persistent s’afegia a l’excessiu soroll del tren. Continua llegint!
12 de novembre
Finalment ha arribat el dia, després de 15 nits en aquest petit paradís que ens hem trobat a Benaulim. La rutina que havíem establert, de llevar-nos, esmorzar amb unes vistes excepcionals, anar a estirar-nos i banyar-nos, dutxeta, passeig per la platja i sopar, ja ha arribat al seu final. Per una banda sap una mica greu, ja que és fàcil acostumar-se a aquesta vida, però per l’altre ja tenim ganes de noves aventures i descobrir nous mons, ciutats i cultures. Continua llegint!
10 i 11 de novembre
Noi coneix noia, noia coneix noi. A la platja, a la sorra, estiuejant al novembre, a les platges de la India. Continua llegint!
8 i 9 de novembre
Sovint les paraules ens defineixen, a nosaltres i al nostre entorn. El llenguatge com a manera de comunicació en una etapa inicial, ha donat pas a un món que s’ordena i s’entén, en base a les paraules i als significats que atorguem individualment i col·lectivament com a societat a les mateixes. Especialment amb el mitjans de comunicació com a eina, que es dediquen sistemàticament a omplir el llenguatge de determinats valors i connotacions, habitualment d’acord a la seva línia editorial. Fa uns mesos estudiava com algunes paraules poden estigmatitzar determinats col·lectius, per exemple en el cas de la paraula “bojos”, i tots els significats adherits a ella durant anys i anys, quan hauria de definir objectivament un col·lectiu de persones que compleixen uns determinats paràmetres de diagnòstic. És un exemple, però n’hi ha molts a diferents nivells. No entraré mes a fons en tot aquest tema, perquè no estic lo suficientment preparat, i a més això és un blog de viatges ☺, però m’ha fet reflexionar al voltant d’aquest tema, el post d’ahir de l’Eva en que parlava de la rutina. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 